%shareddata; ]> TODO: XEN suport in lenny

De vegades, els canvis poden tenir efectes col·laterals que no podem evitar de forma raonada, o bé ens exposem a errors en altres llocs. Aquesta secció documenta els problemes dels quals som conscients. Llegiu també la errata, la documentació dels paquets, els informes d'error i altra informació que s'esmenta a .

Malgrat que l'udev s'ha provat àmpliament, podríeu experimentar alguns problemes menors amb alguns dispositius que s'han de corregir. Els problemes més comuns són tenir canviats els permisos i/o el propietari d'un dispositiu. En alguns casos, un dispositiu podria no crear-se per defecte (per exemple /dev/video i /dev/radio). L'udev ens proporciona mecanismes de configuració per tractar estos problemes. Vegeu udev 8 i /etc/udev per obtenir més informació.

La nova versió del kernel de Linux proporciona controladors diferents per dispositius PATA (IDE). Els noms d'alguns dels discs durs, CD-ROM, i dispositius de cinta poden canviar. Es recomanable que els dispositius de disc s'identifiquen als fitxers de configuració per etiquetat o UUID (identificador únic) en compte de dispositiu per nom. Al actualitzar els paquets del nucli de &debian; a la versió de &releasename;, el paquet linux-base t'ha d'oferir fer aquesta conversió als fitxers de configuració a la majoria dels paquets relacionats amb el sistema de fitxers, incloent diversos carregadors d'arranc inclosos a &debian;. Al cas de no actualitzar la configuració del sistema automàticament, o si no fas servir els paquets del kernel de &debian;, hauràs de actualitzar els identificadors de dispositius manualment abans del següent arranc del sistema per assegurar que el sistema continua sent arrencable.

El següent només aplica a usuaris que volen permetre al carregador grub-pc carregar el nucli directament des del dispositiu RAID creat amb mdadm 3.x i valors per defecte, o quan la versió de les meta dades es explícitament configurada amb -e. Específicament, això inclou tot el conjunt creat durant o després de l'instal·lació de &debian; &releasename;. Conjunts creats amb versions antigues de mdadm, i creats amb RAIDs amb l'opció de línia de comandes -e 0.9 no estan afectades. Versions de grub-pc anteriors a 1.98+20100720-1 no podran arrancar directament del dispositiu RAID amb el format de meta dades 1.x (per defecte es 1.2). Per assegurar un sistema arrencable, per favor assegureu-vos d'utilitzar grub-pc 1.98+20100720-1 o més antic, que es proporcionat per &debian; &releasename;. Un sistema no arrencable pot ser recuperat amb Super Grub2 Disk o grml.

Si teniu instal·lat Xen a &oldreleasename;, el nucli per defecte arrancat per GRUB Legacy era el que proporcionava el hipervisor de Xen i suport per dom0. Aquest comportament ha canviat amb GRUB 2 en &releasename;: el nucli no-Xen arrancarà per defecte. Si necessiteu Xen i esperes arrancar amb ell directament per defecte, podeu trobar consells de configuració a . Actualitzacions des de &oldreleasename; no instal·laran automàticament la versió Xen 4.0. Deuríeu d'instal·lar els paquets xen-linux-system-2.6-xen-amd64 o xen-linux-system-2.6-xen-686 per assegurar que l'hipervisor de Xen i el nucli aconsellat pel dom0 estan instal·lats, i per fer facilitar actualitzacions futures. El nucli Xen 2.6.32 en &releasename; fa servir pvops en compte de portar el parxe Xenlinux. Això significa que en &releasename; el teu domU no pot fer servir (per exemple) sda1 com a nom de dispositiu pel seu disc dur, ja que aquest esquema de noms no està disponible amb pvops. En compte heu d'utilitzar (com exemple corresponent) xvda1, que es compatible tan amb nous com antics nuclis.

Alguns fitxers de les bases de dades Berkeley Database version 7 creats amb libdb3 no es poden llegir per les noves versions de libdb (veure error #521860). Per solucionar aquest problema, els arxius es poden crear amb db4.8_load, del paquet db4.8-util

En els sistemes que utilitzen l'udev per carregar els controladors de les interfícies de xarxa, és possible que degut a la naturalesa asíncrona de l'udev, el controlador no es carregue abans d'executar-se l'/etc/init.d/networking en l'arrancada del sistema. Afegir allow-hotplug al /etc/network/interfaces (addicionalment a auto) assegurarà que la interfície de xarxa estiga activada una vegada que estiga disponible, però no hi ha garantia que haja acabat abans de que la seqüència d'arrancada comence a engegar els serveis de xarxa, alguns dels quals podrien no tindre un comportament correcte en absència de la interfície de xarxa.

WPA A &oldreleasename;, el paquet wpasupplicant es configurava com un servei del sistema, configurat amb l'/etc/default/wpasupplicant i el fitxer proporcionat per l'usuari /etc/wpasupplicant.conf. A &releasename;, s'ha abandonat l'/etc/init.d/wpasupplicant i el paquet Debian ara s'integra amb l'/etc/network/interfaces, semblant a altres paquets, tals com les wireless-tools. Açò vol dir que el wpasupplicant ja no dona el servei del sistema directament. Per obtenir informació de com configurar el wpasupplicant, dirigiu-se a /usr/share/doc/wpasupplicant/README.modes.gz, que proporciona exemples de fitxers /etc/network/interfaces. Podeu trobar informació actualitzada del paquet wpasupplicant al Viki de Debian.

El muntatge de vfat, ntfs o els sistemes de fitxers iso9660 que inclouen caràcters no ASCII en els seus noms de fitxers, donarà problemes quan s'intente utilitzar-los si no s'ha utilitzat l'opció de muntatge utf8. Un símptoma podria ser l'error següent: Invalid or incomplete multibyte or wide character. Una possible solució és utilitzar les opcions de muntatge defaults,utf8 pels sistemes de fitxers vfat, ntfs i iso9660 si contenen noms de fitxers amb caràcters no ASCII. Adoneu-vos que el nucli de Linux no suporta noms de fitxers independent de majúscules/minúscules per vfat quan s'utilitza l'opció utf8.

En alguns casos estranys, el so pot deixar de funcionar després d'una actualització. Si açò passa, seguiu la llista de comprovacions d'alsa: executeu alsaconf com a root, afegiu el vostre usuari al grup audio, assegureu-vos que els nivells dels canals de só estan alçats i no silenciats (utilitzant l'alsamixer), assegureu-vos que l'arts o l'esound no s'estiguen executant, assegureu-vos que no estiguen carregats els mòduls d'OSS, i assegureu-vos que teniu els altaveus engegats, i comproveu si l'ordre cat /dev/urandom > /dev/audio o l'ordre speaker-test funciona amb l'usuari root.

Amb el nucli 2.6.25, el Linux a l'arquitectura s390 quan s'executa amb l'hipervisor z/VM utilitza un nou CCW per l'accés DASD que llança un error al z/VM que acaba en errors de I/O i finalment amb una inconsistència del sistema de fitxers. Este error es podria confirmar al utilitzar z/VM 5.3 amb l'RSU (Actualitzacions del servei Recomanades) 5304 i que va corregir IBM al RSU 5305 (nivell del servei 802). A l'informe d'error d'IBM s'anomena pels clients z/OS, per tant este problema també afecta els clients linux.

Si heu afegit prèviament desviacions locals per a /bin/sh, o modificat l'enllaç simbòlic /bin/sh per apuntar a un altre lloc diferent de /bin/bash, podeu trobar problemes a l'hora d'actualitzar els paquets dash o bash. Noteu que això inclou canvis fets per permetre altres paquets (per exemple mksh) convertir-se amb la shell per defecte al sistema apropiant-se de /bin/sh. Si es trobeu amb aquestos problemes, per favor trèieu la desviació local i assegureu-vos que els enllaços simbòlics per ambdós /bin/sh i la seua plana de manual apunten als fitxers proporcionats pel paquet bash i llavors crideu dpkg-reconfigure --force dash des de la línia de comandes. dpkg-divert --remove /bin/sh dpkg-divert --remove /usr/share/man/man1/sh.1.gz ln -sf bash /bin/sh ln -sf bash.1.gz /usr/share/man/man1/sh.1.gz

El valor per defecte del paràmetre acpi_enforce_resources en el nucli Linux ha canviat per ser strict per defecte. Això pot portar a alguns controladors de sensors el no poder tindre accés al maquinari. Una possible solució es afegir acpi_enforce_resources=lax a la línia de comandes del nucli.

Sistemes usant targetes gràfiques aty (per exemple, Ultra 10) poden no arrancar correctament, amd el nucli congelant-se prompte en l'etapa d'arranc amb un ultim missatge console [tty0] enabled, bootconsole disabled. El problema es pot solucionar afegint un paràmetre d'arranc al nucli video=atyfb:off per apagar el framebuffer durant l'arranc, que permet al instal·lador (i nuclis normals) ser arrancats amb aquestos sistemes. Un nucli corregit hauria d'estar disponible a la primera actualització de &releasename; (Debian 6.0.1).

La configuració per defecte de l'apache2 ha canviat de maneres que es poden necessitar canvis manuals a la vostra configuració. Els canvis més importants són: NameVirtualHost * ha canviat a NameVirtualHost *:80. Si heu afegit més hosts virtuals, haureu de canviar cadascun d'ells de <VirtualHost *> a <VirtualHost *:80>. L'usuari, grup i la ruta del PidFile ara estan configurats en el fitxer /etc/apache2/envvars. Si canvieu estos paràmetres des dels seus valors per defecte, necessitareu canviar eixe fitxer. Açò vol dir que iniciar l'apache2 amb apache2 -k start ja no és possible, i haureu d'utilitzar /etc/init.d/apache2 o bé apache2ctl. El programa d'ajuda suexec del mod_suexec es distribueix ara en un paquet separat, apache2-suexec, que no s'instal·la per defecte. Alguna configuració específica de mòduls s'ha canviat des de /etc/apache2/apache2.conf a /etc/apache2/mods-available/*.conf. Per obtenir més informació detallada, vegeu /usr/share/doc/apache2.2-common/NEWS.Debian.gz i /usr/share/doc/apache2.2-common/README.Debian.gz.

NIS Network Manager La versió inclosa de l'ypbind al paquetnis a &releasename; conté el suport pel Network Manager. Este suport implica que l'ypbind desactive la funcionalitat NIS de client quan el Network Manager informe que l'ordinador no està connectat a la xarxa. Com que el Network Manager informa que l'ordinador està desconnectat quan no està en ús, els usuaris NIS amb clients NIS s'haurien d'assegurar que el suport pel Network Manager està inhabilitat en estos clients. Açò es pot fer o bé desinstal·lant el paquet network-manager, o editant el fitxer /etc/default/nis i afegint -no-dbus al YPBINDARGS. L'ús de -no-dbus és el valor per defecte en les noves instal·lacions de Debian, però no ho era en els llançaments anteriors.

LDAP Una característica de les llibreries criptogràfiques utilitzada a les llibreries LDAP causa als programes que fan servir LDAP i intenten canviar els privilegis efectius fallar quan connecten a un servidor LDAP utilitzant TLS o SSL. Això pot causar problemes en programes amb el bit SUID activat en sistemes que utilitzen libnss-ldap com sudo, su o schroot i programes amb el bit SUID activat que fan busquedes com sudo-ldap. Es recomanable reemplaçar els paquets libnss-ldap amb libnss-ldapd , una nova llibreria que fa servir un nou dimoni (nslcd) per a totes les consultes LDAP. El reemplaçament de libpam-ldap es libpam-ldapd. Noteu que libnss-ldapd recomana el dimoni de cau NSS (nscd) que deuríeu avaluar la idoneïtat al vostre entorn abans d'instal·lar-ho. Com alternativa a nscd es pot considerar unscd. Més informació està disponible als informes #566351 i #545414.

El port reservat pel IANA pel ManageSieve es 4190/tcp, i l'antic port que feia anar el timsieved i altre programari en moltes distribucions (2000/tcp) està reservat per a l'ús de Cisco SCCP, segons el registre del IANA. Començant amb la versió 4.38 del paquet de Debian netbase, el servei sieve ha estat traslladat del port 2000 al port 4190 al fitxer /etc/services. Qualsevol instal·lació la qual utilitze el nom del servei sieve en lloc del número del port numèrica canviarà al nou número de port tan aviat com els serveis es reinicien o tornen a carregar, i en alguns casos, immediatament després de actualitzar /etc/services. Això afectarà a Cyrus IMAP. Això també pot afectar altre programari amb sieve habilitat com ara DoveCot. Per tal d'evitar problemes de temps d'inactivitat, els administradors de servidors de correu mitjançant Debian son instats a verificar la seva instal·lació de Cyrus (i probablement també de DoveCot), i prendre mesures per evitar moure els serveis del port 2000/tcp al port 4190/tcp per sorpresa, ja sigui en servidors o clients. Val la pena assenyalar que: /etc/services només s'actualitza automàticament si mai va fer cap modificació a la mateixa. En cas contrari, se li presentarà amb un del sistema de dpkg fent-li preguntes sobre els canvis. Podeu editar el fitxer /etc/services i canviar el port de sieve al 2000 si es el que voleu (això no es recomanable). Podeu editar /etc/cyrus.conf i altres fitxers de configuració rellevants pel vostre clúster de correu o planes web (p.e. a les interfícies web de sieve) abans de temps per forçar-les totes a un número de port estàtic. Podeu configurar Cyrus mestre per escoltar en els dos ports (2000 i 4190) al mateix temps, i evitar així el problema del tot. Això també permet una migració molt més suau des del port 2000 al port 4190.

Debian &release; inclou diversos motors de navegació que es veuen afectats per un flux constant de vulnerabilitats de seguretat. L'alt índex de vulnerabilitats i la manca parcial de suport per part dels desenvolupadors dels projectes en forma de branques amb suport per llarg termini fa que sigui molt difícil mantenir aquests navegadors amb correccions de seguretat. A més, la col·lecció de interdependències fa que sigui impossible actualitzar a les noves versions del codi font. Navegadors construïts sobre QtWebKit i motors KHTML s'inclouen en Squeeze, però no estan inclosos en el suport de seguretat. Farem un esforç per localitzar i acondicionar les revisions de seguretat, però en general aquests navegadors no s'ha d'utilitzar contra els llocs web no fiables. Per l'ús general d'un navegador web li recomanem els navegadors construïts a partir del motor de Mozilla xulrunner (Iceweasel i IceApe), navegadors basats en el motor Webkit (per exemple, l'Epiphany) o Chromium. XULRunner ha tingut una història de bona portabilitat per a anteriors versions en els cicles de versions anteriors. Chromium —mentre sigui construït sobre el codi base de WebKit— es un paquet fulla, p.e. si mantindre les correccions per la versió estable no es del tot viable, encara existeix la possibilitat d'actualitzar a les darreres versions (encara que no es possible per les llibreries WebKit). WebKit està suportat pel desenvolupador oficial amb una branca de manteniment a llarg termini.

&Releasename; és la primera versió de Debian que s'inclou amb el ple suport per a la pròxima generació de KDE que es basa en Qt 4. La majoria de les aplicacions de KDE oficials són a la versió 4.4.5 amb l'excepció de kdepim que es troba en la versió 4.4.7. Podeu llegir els anuncis del projecte KDE per obtenir més informació sobre els canvis.

L'entorn d'escriptori KDE 3 ja no s'admet en Debian &release;. Serà automàticament substituït per la nova sèrie 4.4 al actualitzar. Com es tracta d'un canvi important, els usuaris han de prendre algunes precaucions per tal de garantir un procés d'actualització el més suau possible. No es recomana actualitzar al mateix temps hi ha una sessió activa de KDE 3 en el sistema. En cas contrari, el procés pot fer que la sessió actual es torni disfuncional amb la possibilitat de pèrdua de dades. Després de l'entrada per primera vegada en el sistema després d'actualitzar els usuaris existents se li demanarà que faci el procediment guiat de migració de Debian-KDE anomenat kaboom que ajudarà en el procés de migració de les dades personals de l'usuari i, opcionalment, farà una còpia de seguretat de la configuració del KDE antiga. Per obtenir més informació, visita la pàgina principal de Kaboom. Encara que l'entorn d'escriptori KDE 3 ja no està suportat, els usuaris encara poden instal·lar i utilitzar algunes aplicacions de KDE 3 des de les biblioteques del nucli i binaris de KDE 3 (kdelibs fins Qt 3 estan disponibles a Debian &release;. No obstant això, cal tenir present que aquestes aplicacions poden no estar ben integrades amb el nou entorn. El que és més, ni KDE 3, ni Qt 3 comptarà amb el suport de cap manera en els propers llançaments de Debian de manera que si els esteu utilitzant, s'aconsella portar el programari a la nova plataforma.

Com es va assenyalar anteriorment, el projecte Debian &release; introdueix un nou conjunt de meta paquets KDE relacionats: Es recomana encaridament instal·lar el paquet kde-standard per a l'ús normal d'escriptori. kde-standard instal·larà els paquets de KDE Plasma Desktop per defecte, i un conjunt seleccionat d'aplicacions d'ús comú. Si vols un escriptori mínim pots instal·lar el paquet kde-plasma-desktop i manualment seleccionar les aplicacions que necessitis. Aquest es un equivalent al paquet kde-minimal distribuït a Debian &oldrelease;. Per a dispositius de pantalla petita, hi ha un entorn alternatiu anomenat KDE Plasma Netbook que pot ser instal·lat amb el paquet kde-plasma-netbook. Plasma Netbook i Plasma Desktop poden conviure en el mateix sistema i el valor per defecte es pot configurar a Configuració del Sistema (substitució de l'anterior KControl). Si vols un conjunt complet d'aplicacions del KDE oficial, tens la possibilitat d'instal·lar el paquet kde-full. Instal·larà KDE Plasma Desktop per defecte.

S'han produït prou canvis en l'escriptori GNOME des de la versió que es distribuïa a &oldreleasename; a la que ve en &releasename;, en podeu trobar més informació a les Notes de llançament de GNOME 2.30.

El GNOME Display Manager (GDM), es manté a la versió 2.20 per a sistemes actualitzats des de &oldreleasename;. Aquesta versió encara es mantindrà durant el cicle de Squeeze, però és l'última versió de fer-ho. Nous sistemes obtindran GDM 2.30 enlloc, subministrat pel paquet gdm3. A causa d'incompatibilitats entre les dues versions, aquesta actualització no és automàtica, però es recomana instal·lar gdm3 després de l'actualització a &releasename;. Això s'ha de fer des de la consola, o amb només una sessió de GNOME oberta. Noteu que la configuració de GDM 2.20 no serà migrada. Per a un sistema d'escriptori estàndard, només heu d'instal·lar gdm3, això hauria de ser suficient.

Permisos específics en els dispositius són concedits automàticament a l'usuari actualment connectat físicament al sistema: els dispositius de vídeo i àudio, itinerància de xarxes, administració d'energia, dispositius de muntatge. Els grups cdrom, floppy, audio, video, plugdev i powerdev ja no són útils. Veure la documentació del paquet consolekit per obtenir més informació. La majoria de programes gràfics que requereixen permisos de root ara depenen de PolicyKit per poder actuar, en lloc de gksu. La manera recomanable de donar drets d'usuari administratius és afegir-lo al grup sudo.

Al actualitzar el paquet network-manager, interfícies configurades en /etc/network/interfaces per fer servir DHCP sense altres opcions es desactivaran a aquest fitxer, i estaran a càrrec de NetworkManager al seu lloc. Per tant, les comandes ifup i ifdown deixaran de funcionar. Aquestes interfícies poden ser manejats amb les interfícies de NetworkManager, veure la documentació de NetworkManager. Per contra, les interfícies configurades en /etc/network/interfaces amb més opcions seran ignorades per NetworkManager. Això s'aplica especialment a la tecnologia sense fils utilitzades durant instal·lació de Debian (vegeu l'informe d'error #606268).

Hi ha hagut una sèrie de canvis en la pila X en Debian &release;. En aquesta secció s'enumeren els més importants i visibles per l'usuari.

cyrix, imstt, sunbw2 i vga controladors de video de Xorg ja no són proporcionats. Els usuaris han de canviar a un genèric com vesa o fbdev. L'antic controlador via no està mantingut, i ha estat reemplaçat amb el controlador openchrome, que serà utilitzat automàticament desprès de l'actualització. Els controladors nv i radeonhd encara estan presents a aquest llançament, però estan marcats com obsolets. Els usuaris haurien de considerar la alternativa als controladors, nouveau i radeon respectivament. Els controladors d'entrada calcomp, citron, digitaledge, dmc, dynapro, elo2300, fpit, hyperpen, jamstudio, magellan, microtouch, mutouch, palmax, spaceorb, summa, tek4957 i ur98 ja no són desenvolupats i no són inclosos a aquest llançament. Usuaris d'aquests dispositius pot ser que vulguin canviar a un controlador del nucli adequat i el controlador X evdev. Per a molts dispositius sèrie, la utilitat inputattach permet connectar-los a un dispositiu d'entrada de Linux que pot ser reconegut pel controlador X evdev.

Els controladors del nucli per Intel (a partir de i830), ATI/AMD (de la Radeon original a la Radeon HD 5xxx sèrie Evergreen) i per als xips gràfics NVIDIA ara donen suport a configurar-se de manera nativa. Suport per l'antiga manera de configurar els modes a partir de l'espai d'usuari estan obsolets pel controlador X d'Intel, que requereix un nucli recent. Els usuaris de nuclis personalitzats s'ha d'assegurar que la seva configuració inclou CONFIG_DRM_I915_KMS=y.

El servidor X de Xorg inclòs a Debian &release; proveeix suport millorat per la connexió en calent de dispositius d'entrada (ratolins, teclats, pastilles, ...). Els vells paquets xserver-xorg-input-kbd i xserver-xorg-input-mouse s'han de substituir per xserver-xorg-input-evdev, que requereix un nucli amb l'opció CONFIG_INPUT_EVDEV habilitada. A més, alguns dels codis de tecles produïts per aquest controlador es diferencien dels tradicionalment associats amb les mateixes claus. Els usuaris dels programes com xmodmap i xbindkeys necessitaran ajustar les seves configuracions pels nous codis de tecla.

Tradicionalment, la combinació CtrlAltBackspace mata el servidor X. Aquesta combinació ja no està activa per defecte, però pot tornar a activar-se re-configurant el paquet keyboard-configuration (a lo llarg del sistema), o mitjançant l'ús de les preferències de teclat al seu entorn d'escriptori.

Per &releasename;, la ubicació per defecte per al contingut web generat per Munin s'ha canviat de /var/www/munin a /var/cache/munin/www i per tant /etc/munin/munin.conf necessita ser adaptat per actualitzacions, si ha estat canviat per l'administrador. Si heu d'actualitzar, per favor llegiu /usr/share/doc/munin/NEWS.Debian.gz.

Els usuaris del tallafocs shorewall han de llegir les instruccions en , també disponible com /usr/share/doc/shorewall-doc/html/LennyToSqueeze.html en el paquet shorewall-doc, un cop l'actualitzat a Debian &release;.