%shareddata; ]> TODO: - XEN support in lenny

De vegades, els canvis poden tenir efectes col·laterals que no podem evitar de forma raonada, o bé ens exposem a errors en altres llocs. Ací documentem els problemes dels quals som conscients. Llegiu també la errata, la documentació dels paquets, els informes d'error i altra informació que s'esmenta a .

Malgrat que l'udev s'ha provat àmpliament, podríeu experimentar alguns problemes menors amb alguns dispositius que s'han de corregir. Els problemes més comuns són tenir canviats els permisos i/o el propietari d'un dispositiu. En alguns casos, un dispositiu podria no crear-se per defecte (per exemple /dev/video i /dev/radio). L'udev ens proporciona mecanismes de configuració per tractar estos problemes. Vegeu udev 8 i /etc/udev per obtenir més informació.

Algunes aplicacions de &releasename; podrien deixar de funcionar amb nuclis 2.4, per exemple perquè necessiten suport epoll() , que no hi ha als nuclis 2.4. Eixes aplicacions podrien deixar de funcionar o no funcionar correctament fins que el sistema es torne a iniciar amb un nucli 2.6. Un exemple és el servidor intermediari d'HTTP squid.

Des de la versió 2.6.17, Linux utilitza un escalat de finestra TCP de forma agressiva tal i com s'especifica al RFC 1323. Alguns servidors tenen un comportament erroni, i anuncien una mida de la finestra errònia. Per més detalls, vegeu els informes d'error #381262, #395066, #401435. Hi ha dos solucions a estos problemes: o bé tornar a canviar la mida màxima permesa per la finestra TCP a un valor més menut (preferible) o bé desconnectar el escalat de finestra TCP (obsolet). Vegeu les ordres d'exemple a la pàgina d'errates del debian-installer.

En alguns sistemes vells, shutdown -h podria deixar d'apagar el sistema (tan sols el detindrà). Açò es deu a que s'ha d'utilitzar apm. Si afegiu acpi=off apm=power_off a la línia d'ordres del nucli, per exemple als fitxers de configuració de grub o lilo resoldrà el problema. Vegeu el bug #390547 per obtenir més informació.

Per defecte, la versió d'apt de &releasename; utilitza una nova forma d'actualitzar els fitxers d'índex de paquets d'APT (quan executeu aptitude update) que descarrega els fitxers de diferències (en comptes del fitxers d'índex complet) anomenat pdiff. Esta nova característica estalviarà ample de banda i serà més ràpid per quasi tots els sistemes. Malauradament, pot tenir l'efecte contrari de fer les actualitzacions mes lentes en sistemes amb una connexió a la xarxa molt ràpida (o amb una rèplica propera) que s'actualitze poc, ja que tardarà més temps en fusionar els fitxers de diferències que en descarregar l'índex de paquets complet. És possible inhabilitar esta característica afegint Acquire::Pdiffs "false"; al fitxer de configuració /etc/apt/apt.conf. Este canvi afecta principalment als usuaris de les branques unstable i testing de &debian;, a causa de la naturalesa canviant d'estos arxius. Els usuaris de &releasename; se n'adonaran d'esta característica quan actualitzen l'estat del paquets per l'arxiu de seguretat (security).

Alguns models de portàtils d'HP porten una BIOS ACPI incompatible amb la versió &kernelversion;, que provoca que els ventiladors giravolten provocant un estrès de calor innecessari. També, els ventiladors no funcionaran quan el sistema estiga suspès. Per tant el nucli inhabilita el suport d'ACPI quan detecta algunes versions de BIOS ACPI. Els models que es sap que estan afectats per este canvi són el HP nx6125, nx6120, nx6325, nc6120 i el nc6000. Els usuaris que necessiten suport ACPI en estos sistemes poden instal·lar un nucli 2.6.19 o posterior. Per més informació, vegeu el informe d'error de Debian #404143 i #400488, i els errors del nucli #5534 i #7122.

En els sistemes que utilitzen l'udev per carregar els controladors de les interfícies de xarxa, és possible que degut a la naturalesa asíncrona de l'udev, el controlador no es carregue abans d'executar-se l'/etc/init.d/networking en l'arrancada del sistema. Afegir allow-hotplug al /etc/network/interfaces (addicionalment a auto) assegurarà que la interfície de xarxa estiga activada una vegada que estiga disponible, però no hi ha garantia que haja acabat abans de que la seqüència d'arrancada comence a engegar els serveis de xarxa, alguns dels quals podrien no tindre un comportament correcte en absència de la interfície de xarxa.

A &oldreleasename;, el pauqet wpasupplicant es configurava com un servei del sistema, configurat amb l'/etc/default/wpasupplicant i el fitxer proporcionat per l'usuari /etc/wpasupplicant.conf. A &releasename;, s'ha abandonat l'/etc/init.d/wpasupplicant i el paquet Debian ara s'integra amb l'/etc/network/interfaces, semblant a altres paquets, tals com les wireless-tools. Açò vol dir que el wpasupplicant ja no dona el servei del sistema directament. Per obtenir informació de com configurar el wpasupplicant, dirigiu-se a /usr/share/doc/wpasupplicant/README.modes.gz, que proporciona exemples de fitxers /etc/network/interfaces. Podeu trobar informació actualitzada del paquet wpasupplicant al Viki de Debian.

El muntatge de vfat, ntfs o els sistemes de fitxers iso9660 que inclouen caràcters no ASCII en els seus noms de fitxers, donarà problemes quan s'intente utilitzar-los si no s'ha utilitzat l'opció de muntatge utf8. Un símptoma podria ser l'error següent: 'Invalid or incomplete multibyte or wide character'. Una possible solució és utilitzar les opcions de muntatge defaults,utf8 pels sistemes de fitxers vfat, ntfs i iso9660 si contenen noms de fitxers amb caràcters no ASCII. Adoneu-vos que el nucli de Linux no suporta noms de fitxers independent de majúscules/minúscules per vfat quan s'utilitza l'opció utf8.

En alguns casos extranys, el so pot deixar de funcionar després d'una actualització. Si açò passa, aneu a la llista de comprovacions d'alsa: executeu com a root alsaconf, afegiu el vostre usuari al grup audio, utilitzeu alsamixer per assegurar-vos que els nivells són alts i no estan silenciats, assegureu-vos que arts o esound estan aturats, que els mòduls d'OSS estan descarregats, que els altaveus estan engegats, i si l'ordre cat /dev/urandom > /dev/dsp funciona pel root.

Els nuclis de la sèrie 2.6 contenen grans canvis respete la sèrie 2.4. Els mòduls s'han reanomenat i un munt de controladors s'han reescrit total o parcialment. L'actualització a un nucli 2.6 des d'una versió anterior no és un procés a agafar-se a sense analitzar-ho. Esta secció te l'objectiu de fer-vos vore els problemes amb els que es podeu trobar. Si compileu el vostre nucli des del codi font, assegureu-vos que instal·leu el module-init-tools abans de tornar a iniciar amb el nucli 2.6. Este paquet reemplaça el modutils dels nuclis for 2.6. Si instal·leu uns dels paquets de Debian linux-image, este paquet ja s'instal·larà automàticament per dependències. Si utilitzeu LVM, hauríeu també d'instal·lar lvm2 abans de reiniciar amb el nucli 2.6 que no suporte directament LVM1. Per accedir als volums LVM1, s'utilitzarà la capa de compatibilitat de l'lvm2 (el mòdul dm-mod). Podeu deixar el paquetlvm10 instal·lat; els scripts d'inicialització detectaran quin nucli s'està executant i executarà la versió apropiada. Si teniu entrades al fitxer /etc/modules (la llista de mòduls a carregar-se a l'arrancada del sistema), sigueu conscients que el nom d'alguns mòduls ha canviat. Si això passa haureu d'actualitzar este fitxer amb els nous noms dels mòduls. Per algunes controladores de disc SATA, el dispositiu assignat al disc i les seves particions han canviat de /dev/hdX a /dev/sdX. Si això passa, haureu de modificar el vostre /etc/fstab i la configuració del carregador d'arrancada d'acord amb açò. Si no feu estos canvis correctament, el vostre sistema podria no arrancar correctament Arrancarà el nucli però fallarà quan s'intente muntar el dispositiu arrel i avortarà amb un errorwaiting for root file system seguit per unable to mount /dev/hdX ..not found. Podeu utilitzar l'intèrpret d'ordres initramfs per corregir este problema, després de que identifiqueu els noms de dispositiu assignats novament en els missatges d'arrancada del nucli o revisant els continguts de /dev/disk/. . Una vegada heu instal·lat el vostre nucli 2.6, i abans de tornar a iniciar, assegureu-vos que disposeu d'un mètode de recuperació. Primer, assegureu-vos que la configuració del carregador d'arrancada té entrades pel nou nucli i el vell nucli 2.4 que funcionava. Hauríeu també d'assegurar-vos que teniu un disquet o un CD-ROM de rescat a mà, per si de cas una mala configuració del carregador d'arrancada us impedeix arrancar el nucli vell.

El canvi més invasiu als nuclis 2.6 és un canvi fonamental en la capa d'entrada. Este canvi fa que tots els teclats pareguen teclats normals de PC. Açò significa que si teniu un tipus diferent de teclat seleccionat (per exemple un teclat USB-MAC o un teclat Sun), possiblement acabareu amb un teclat no funcional després de tornar iniciar amb el nou nucli 2.6. Si podeu fer SSH a la màquina des d'un altre sistema, podeu resoldre este problema executant dpkg-reconfigure console-data, triant l'opció Selecciona teclat de la llista completa i seleccionat un teclat pc. Si el vostre teclat de consola està afectat, possiblement necessitareu tornar a configurar el vostre teclat pel sistema X Window. Podeu fer-ho o bé executant dpkg-reconfigure xserver-xorg o editant directament el fitxer /etc/X11/xorg.conf. No oblideu de llegir la documentació que trobareu a . Este problema és improbable que afecte l'arquitectura &arch-title; ja que tots els teclats PS/2 i quasi tots els USB ja estan configurats com teclats de PC normals. Adoneu-vos que si esteu utilitzant un teclat USB, pot estar configurat tant com a teclat PC normal o com a teclat USB-MAC. En el primer cas no patireu este problema.

Altra vegada i degut als canvis en la capa d'entrada, pot ser tindreu que tornar a configurar el sistema de finestres X i el gpm si el vostre ratolí no funciona després d'actualitzar a un nucli 2.6. El més probable és que el dispositiu que agafa les dades del ratolí haja canviat. També pot ser que necessiteu carregar mòduls diferents.

Pels nuclis de la sèrie 2.6 els controladors de so ALSA són els recomanats abans que els antics controladors de so OSS. Els controladors de so ALSA venen per defecte. Per fer funcionar el so, fa falta carregar els mòduls ALSA apropiats pel vostre maquinari de so. Normalment açò passarà de forma automàtica si teniu instal·lats de forma addicional al paquet alsa-base, o bé el paquet hotplug o el discover. El paquet alsa-base també bloca la càrrega dels mòduls OSS per evitar que el hotplug i el discover els carreguen. Si teniu alguns mòduls OSS al /etc/modules, els hauríeu d'esborrar.

Des de la versió 2.13 de l'util-linux el muntatge de l'NFS no el gestiona l'util-linux, ho fa l'nfs-common. Com que no tots els sistemes comparteixen muntatges NFS i per evitar la instal·lació per defecte del portmapper l'util-linux tan sols suggereix nfs-common. Si necessiteu compartir el muntatge d'un NFS, assegureu-vos que l'nfs-common està instal·lat al vostre sistema. L'script de preinstal·lació del paquet mount comprova si hi ha muntatge d'NFS i si el /usr/sbin/mount.nfs de l'nfs-common no hi és si el nfs-common no està actualitzat. O bé actualitzeu nfs-common, o desmunteu NFS abans d'actualitzar mount.

Degut a l'actualització a la versió 1.3 de l'xkb-data de &releasename; la variant per defecte pel Romanès (ro) mostra ara correctament els caràcters șț (amb una coma baix) en comptes de f şţ (amb cedilla baix). També s'han reanomenat algunes de les variants. Els noms antics de les variants encara funcionaran, però s'anima els usuaris a actualitzar el seu /etc/X11/xorg.conf. Podeu trobar més informació dels possibles efectes col·laterals provocats per este canvi al wiki (tan sols en romanès).

La configuració per defecte de l'apache2 ha canviat de maneres que es poden necessitar canvis manuals a la vostra configuració. Els canvis més importants són: NameVirtualHost * ha canviat a NameVirtualHost *:80. Si heu afegit més hosts virtuals, haureu de canviar cadascun d'ells de <VirtualHost *> a <VirtualHost *:80>. L'usuari, grup i la ruta del PidFile ara estan configurats en el fitxer /etc/apache2/envvars. Si canvieu estos paràmetres des dels seus valors per defecte, necessitareu canviar eixe fitxer. Açò vol dir que iniciar l'apache2 amb apache2 -k start ja no és possible, i haureu d'utilitzar /etc/init.d/apache2 o bé apache2ctl. El programa d'ajuda suexec del mod_suexec es distribueix ara en un paquet separat, apache2-suexec, que no s'instal·la per defecte. Alguna configuració específica de mòduls s'ha canviat des de /etc/apache2/apache2.conf a /etc/apache2/mods-available/*.conf. Per obtenir més informació detallada, vegeu /usr/share/doc/apache2.2-common/NEWS.Debian.gz i /usr/share/doc/apache2.2-common/README.Debian.gz.

Tant Zope com tots els productes relacionats s'han actualitzat. Alguns productes també s'han tret de la distribució (ja qu eren obsolets, o perquè són incompatibles amb el nou Zope, CMF o Plone). Malauradament, no hi ha una forma senzilla i garantida d'actualització d'un zope complex o un servidor plone. Malgrat que Plone inclou una eina de migració, l'experiència mostra que les migracions solen fallar. Per este motiu, es recomana els usuaris que continuen utilitzant la instal·lació de Zope/Plone a &oldreleasename; de forma paral·lela a la versió &releasename; mentre es comprova la migració. La forma més senzilla i segura de fer-ho, és fer una còpia del vostre sistema &oldreleasename; a un altre disc o partició, i actualitzar tan sols una de les dos còpies. Podeu utilitzar també chroot per treballar amb la versió &oldreleasename; en paral·lel a la &releasename;. No és possible tenir les versions velles i noves de Zope/Plone instal·lades juntes en un &releasename;, en part perquè els paquets vells depenen de python2.3 que no es pot instal·lar al simultàniament amb python2.4.

Les versions anteriors del GNU tar agafaven com a propi l'estil del shell d'expansió de comodins quan s'extreien fitxers o la llista d'un arxiu. Per exemple: tar xf foo.tar '*.c' extrauria tots els fitxers el nom dels quals acabe amb '.c'. Aquest comportament no estava documentat i era incompatible amb les implementacions tradicionals de tar. Així que, començant amb la versió 1.15.91, GNU tar ja no utilitza per defecte l'expansió dels comodins. Per exemple, la invocació anterior s'interpreta ara com una petició d'extreure de l'arxiu un fitxer amb el nom '*.c'. Vegeu /usr/share/doc/tar/NEWS.gz per obtenir més informació.

La versió inclosa de l'ypbind al paquetnis a &releasename; conté el suport pel Network Manager. Este suport implica que l'ypbind desactive la funcionalitat NIS de client quan el Network Manager informe que l'ordinador no està connectat a la xarxa. Com que el Network Manager informa que l'ordinador està desconnectat quan no està en ús, els usuaris NIS amb clients NIS s'haurien d'assegurar que el suport pel Network Manager està inhabilitat en estos clients. Açò es pot fer o bé desinstal·lant el paquet network-manager, o editant el fitxer /etc/default/nis i afegint -no-dbus al YPBINDARGS. L'ús de -no-dbus és el valor per defecte en les noves instal·lacions de Debian, però no ho era en els llançaments anteriors.

Des de fa anys, es sap que l'activació dels register_globals al PHP és perillós i insegur, així que esta opció s'ha deixarà per defecte inhabilitada. Esta configuració és deixa com obsoleta als sistemes Debian per considerarla massa perillosa. El mateix es pot aplicar a safe_mode i open_basedir, que han estat sense manteniment des de fa prou temps. Començant amb este llançament, l'equip de seguretat de debian no proporciona suport de seguretat per algunes configuracions de PHP que es saben insegures. Principalment, els problemes resultants d'habilitar register_globals ja no es tractaran. Si executeu aplicacions que necessiten el register_globals, activeu-lo tan sols al les seues rutes respectives únicament, per exemple, amb el fitxer de configuració d'Apache. Podeu trobar més informació al fitxer README.Debian.security en el directori de documentació de PHP (/usr/share/doc/php4, /usr/share/doc/php5).

Els programes de Mozilla firefox thunderbird, sunbird i seamonkey (reanomenats a Debian com iceweasel, icedove, iceowl i iceape, respectivament), són eines importants per molts usuaris. Desafortunadament la política de seguretat dels seus desenvolupadors entra en conflicte amb la de Debian de no donar grans canvis en la funcionalitat en les actualitzacions de seguretat. No podem assegurar-ho avui, però al llarg del tems de vida de &releasename;, podria vores en un punt en que no fora possible suportar els productes de Mozilla i que anuncie el fi del suport de seguretat pels productes de Mozilla. Hauríeu de tenir açò en compte quan desplegueu els productes de Mozilla i considerar les alternatives que es tenen a Debian quan l'absència de suport de seguretat us supose un problema.

La gestió de suports ha canviat en la versió que hi ha a &releasename; de utilitzar device:/ a media:/. Alguns fitxers de configuració d'usuari podríen haver emmagatzemant enllaços a device:/ que s'haurien d'adaptar. A destacar, ~/.kde/share/apps/konqsidebartng/virtual_folders/services conté esta referència i es pot esborrar amb seguretat ja que no es crearà quan s'ajusten alguns nous usuaris. S'han produit prou canvis a l'entorn d'escriptori KDE des de la versió que hi havia a &oldreleasename; a la de &releasename;, dels que podeu trobar més informació a les Notes de llançament de KDE 3.5.

Si utilitzaveu l'escriptori GNOME a&oldreleasename; no es beneficiareu d'alguns canvis introduïts a la configuració per defecte introduïda a Debian a &releasename;. En alguns casos extrems, l'escriptori GNOME podria no funcionar correctament en les vostres configuracions antigues i no comportar-se de la forma esperada. Si no heu invertit molt de temps en la configuració del vostre escriptori GNOME hauríeu de moure el directori .gconf als directoris home de l'usuari a un nom diferent (alguna cosa de l'estil .gconf.old) de manera que es tornarà a crear amb la configuració per defecte de &releasename; una vegada que s'inicie una nova sessió. Amb el llançament de &releasename; Debian no conté paquets per la major part dels que formaven part de la obsoleta versió 1 de GNOME, encara que hi ha encara alguns paquets Debian per poder donar suport als que no s'han actualitzat encara a GNOME2. Els paquets per GTK1.2 continuen mantenint-se completament. S'han produït prou canvis en l'escriptori GNOME des de la versió que es distribuia a &oldreleasename; a la que vé en &releasename;, en podeu trobar més informació a les Notes de llançament de GNOME 2.22.

Si estàveu utilitzant vim com a editor per defecte, açò canviarà a nano en l'actualització. Els administradors que vulguen canviar l'editor per defecte per tots els usuaris hauran d'actualitzar les alternatives dels sistema utilitzant: # update-alternatives --config editor Els usuaris que vulguen canviar l'editor per defecte, poden definir la variable d'entorn EDITOR introduint-la les línies següents als seus propis perfils: EDITOR=vi export EDITOR alias editor=$EDITOR

El /etc/motd és ara un enllaç a /var/run/motd que es reconstrueix a /etc/init.d/bootmisc.sh des d'una plantilla, /etc/motd.tail, a cada reinici. Açò vol dir que tots els canvis fets al /etc/motd es perdran. Els canvis que es posen a /etc/motd.tail no s'aplicaran automàticament al /etc/motd si no es reinicia. A més a més, la variable EDITMOTD a /etc/default/rcS ja no tindrà cap efecte. Si voleu que no s'actualitze el motd, o voleu mantenir el vostre contingut propi del missatge del dia, haureu de canviar l'enllaç /etc/motd a un fitxers diferent de l'estil /etc/motd.static i fer els vostres canvis allí.

Emacs21 i emacs21-nox no estan configurats per defecte per utilitzar Unicode. Per obtenir més informació i una solució temporal, vegeu el Bug #419490.

OpenLDAP ha abandonat el suport de rèpliques d'LDAP via el servei slurpd al seu llançament 2.4.7. Les configuracions existents s'han de tornar a configurar pel motor de replicació Sync d'LDAP . Es pot trobar una documentació més extensa a http://www.openldap.org/doc/admin24/replication.html.

El controlador de la Intel Mobile GM965 pot detectar incorrectament la eixida VGA i ajustar la mida de la pantalla a un valor menor per ajustar-la. El símptoma d'este error és que el gestor d'escriptori tan sols utilitzarà una part de la pantalla. El comportament correcte pot forçar-se afegint les línies següents al fitxer de configuració /etc/X11/xorg.conf. Section "Monitor" Identifier "VGA" Option "Ignore" "true" EndSection Per obtenir més informació dirigiu-se a l'informe d'error #496169.